Benvinguts i benvingudes a Can Valls!

Can Valls, abans conegut com Can Roca es va fundar l’any 1956. Als inicis els avis d’en David, en Pep i la Teresa juntament amb la Pepita, la seva filla gran, estaven darrere els fogons de Can Valls. En Josep, el pare d’en David, tenia 7 anys i encara corria amb bicicleta i feia trapelleries per Sant Martí.
En Aquell moment era una botiga on la gent hi podia comprar tant 2 rals de caramels, com espardenyes de vetes, prendre un got de vi, fer-se el menjar i fins i tot quedar-se a dormir.
Quan en Josep va tenir edat, va començar a treballar també al negoci familiar. Ajudava a la cuina, servia i treballava a bosc. La Pepita ja s’havia casat i no treballava al restaurant.
La Carme, la mare d’en David, va començar a treballar a Can Valls, així es van conèixer i enamorar amb en Josep.
Ells dos van fer un gran equip, van  treballar de valent, feien menjars cada dia de la setmana, esmorzars, dinars, berenars i sopars. Van convertir la botiga en una carnisseria, mataven el bestiar i elaboraven els embotits.
Després de molts anys de sacrifici i treball i el naixement dels seus 2 fills, en Jordi i en David, van decidir construir la carnisseria tal i com la coneixem avui i dedicar-se plenament a ella.

Can Valls el van llogar a la Sílvia, la filla de la Pepita, que ja tenia 19 anys i des de petita treballava al restaurant amb els tiets i els avis. Així la família Huix Valls, van portar-lo durant 17 anys.
En aquella época la Pepita, la germana del pare d’en David, estava als fogons amb en Jaume, el marit de la Sílvia. La Sílvia era a la sala i el seu pare, en Josep a la barra. No ens oblidem d’en Josep, el germà de la Sílvia, ell va néixer amb una malaltia genètica que li provoca la discapacitat intel·lectual que té. Però sempre va estar al restaurant i encara ara sent que Can Valls és casa seva.
En aquells moments eren típics els esmorzars de forquilla i ganivet i es seguia amb la tradició d’en Josep i la Carme. La botifarra amb mongetes, l’escudella i carn d’olla, els guisats de tota la vida, callos, sang i perdiu, la carn magre el dia de la matança…
Els anys van passar i els pares de la Sílvia, tot i ser joves, van emmalaltir. Dues malalties, el Parkinson i l’Alzheimer que van fer que la Silvia prengués la decisió de deixar el negoci i dedicar-se a la seva família.

En aquella época en David tenia 24 anys. Ja havia anat a l’escola d’hosteleria, havia fet practiques a diferents restaurants, i tot i que li hauria agradat aprendre i voltar món, la situació el va portar a agafar les regnes del negoci familiar.
Els que el coneixeu o ens seguiu a les xxss ja sabeu que és una persona molt inquieta, amb moltes ganes d’aprendre i sobretot és molt treballador. Tot i que li hauria agradat conèixer moltes cuines abans d’emprendre el seu propi negoci, això no l’ha frenat mai. Des del primer dia, ha anat adaptant la cuina històrica de Can Valls a la seva pròpia, introduint nous plats i adaptant els plats tradicionals als nous temps.

Actualment, ell és el xef i propietari del negoci juntament amb la Marta, la seva dona, i son la tercera generació de la família Valls a les regnes del restaurant. La Silvia, la cosina d’en David, des de fa uns anys treballa  a Can Valls amb ells i junts han format el tàndem perfecte.
En David i la Marta agafats de la ma, han fet un equip que lluita cada dia per fer de Can Valls un restaurant on tothom es senti com a casa seva. On la cuina destaca per la qualitat del producte amb el que treballen, oferint els millors plats de temporada i proximitat.
Tenen 2 fills, en David i en Martí i una família de 4 potes que cada dia creix més. Junts, han trobat un bon equilibri entre el món de l’hoteleria i la família i creuen que amb passió i amor tot és possible.